Fa uns dies vam anar amb l’equip d’A LLOC a cuinar un dels dos dinars gastronòmics que organitzava el Celler Abadal, dins del Christmas Market. Aquell dia el celler era ple de gent: moviment constant, música, parades, copes de vi amunt i avall… i nosaltres, al mig de tot allò, cuinant.

Abadal no és un lloc nou per nosaltres. Ja el coneixem i el sentim com casa nostra. Precisament per això, aquest dinar tenia una importància especial.

Cuina de natura i memòria és com el vam titular conjuntament amb la Judit Català, amiga meva i investigadora en etnobotànica. Amb ella vam treballar la idea del menú des de les plantes, els usos tradicionals, els sabors que s’han anat perdent i la relació directa entre natura i cuina. No volíem només fer un menú “bonic”; volíem un menú coherent amb el lloc, amb el vi, amb el moment de l’any, i que portés els assistents a descobrir nous sabors i textures.

El repte no era petit: cuinar amb criteri enmig d’un esdeveniment ple de gent, soroll i estímuls. Quan tot és tan viu a fora, encara és més important que tot sigui clar dins la cuina. Teníem clar que volíem sorprendre, però sobretot descobrir. I a la vegada, encaixar el vi, acompanyar-lo i sumar.

Cuina de natura i memòria va sortir d’aquí:
de la investigació,
del respecte per la terra,
i de la voluntat de fer una cuina honesta.

Sense disfresses.
Sense voler demostrar res.
Només cuinant amb coherència i inquietud.

Per mi, aquest dinar va ser molt representatiu del que és A LLOC. No és un projecte per fer més soroll del compte. És un projecte amb sentit. De cuina amb criteri, encara que hi hagi mil coses passant al voltant. De fet, especialment quan n’hi ha mil.

Un cop acabat el servei i tot recollit, em vaig quedar amb una sensació molt tranquil·la: tots els dies d’investigació i proves havien donat fruit. No perquè tot hagués sortit perfecte, sinó perquè això és el que em fa estimar la cuina: poder-me expressar tant amb les paraules com amb els plats. És el que dona sentit a totes les hores de feina i estrés.

Ernest Sabatés